Be amics, avui em anat amb l'escola a la Sydney Tower. Una torre altíssima des d'on es pot veure tot Sydney... Les vistes són increïbles, vosaltres mateixa les podeu veure...
Per ara va tot molt be. Tots els dies acabe rebentada i això que tan poc puc fer moltes coses per l'horari de classe que tinc. Espere que la propera setmana em canvien ja i així, poder anar a veure museus, la ciutat, seure al Park més important,... El dilluns ho sabré, mentre gaudiu de la panoràmica de la ciutat.
Be amics, aquest diumenge dia de la Plantà de Falles he fet la meua primera excursió amb l'escola. La veritat que va ser una "panxà" d'hores d'autobús però valgué la pena.
Em vaig alçar a les 6'30 am per preparar els entrepans i després, emprenguérem el camí. Primer anàrem a l'alberg juvenil de Sydney per a reunir-mos amb la resta de la gent, sols vam anar 11 alumnes, tot xiques menys Edu.
La primera parada va ser a "Sublime Point lookout" des d'on varem gaudir d'unes meravelloses vistes de tot Wollongong i de la costa (primeres tres fotos). Increïble, quina tranquil·litat!!!
La segona parada va ser a Nan Tien Temple, un dels més importants temples budistes de tot l'Hemisfèric Sud, ací si que la vaig flipar. No vos podeu imaginar el contrast tan bonic del color taronja de l'edifici i del blau intens del cel; amb un disseny de jardins molt equilibrat, i una de les torres més belles que he vist mai (tres fotos següents).
La parada per fer el "lunch" la fèrem al Kiama. On vam poder gaudir un passeig de roca volcànica a vora mar, que puc dir...res, impressionat. Dinàrem a l'ombra d'un arbre en mig de la gent ja que era el festival anual de Jazz del poble, molt interessant i amè.
I tercera i última parada va ser a Minnamurra Falls National Park. Preciós, esgotador però gratificat passeig per mig d'un típic bosc Australià de la nostra zona, NSW.
El pitjor però necessari va ser la costereta de '20 que férem per poder gaudir d'una de les millors vistes. Sóc incapaç de descriure la bellesa de la zona, arbres altíssims amb lianes, com les de tarsan. Plantes que mai en la vida haguera pensat que existirien, animals completament desconeguts per mi i una cascada, no molt gran, però si preciosa.
Espere que gaudiu de les fotos tan com jo del tour...
Ja fa dies que no dic res però la vida ací encara és un poc caòtica per mi. Cada matí cal que m'alce very early per anar a l'escola o per parlar amb la meua família. Després, el dia es molt llarg, acaba quan arribe a casa després de sopar i de pegar una volta per la platja, o després de veure una pel·lícula en Anglès, o no se, per ara poques coses més he fet, encara estic cansada pel viatge.
És molt estrany però, sols porte dos dies aquí i es com si ja portara tota una vida. De vegades em sorprèn aquesta facilitat que tinc per acomodar-me i sentir-me part d'allà on estic. De vegades és com si no fos de cap lloc i a la vegada de tots...
Canviant de tema i per no ser tan reflexiva dir-vos, per a l'alegria de moltes, el temps ha canviat. Porta tres dies fent mal temps, esperem que demà millore i poder anar a banyar-me a la platja que ganes tinc encara que l'aigua està més gelada que la de Donosti..mama mia!!!!
El dissabte es va celebrar ací el dia del Orgullo...jajaj INCREÏBLE!!! No havia vist mai tanta gent al carrer buscant un lloc per on poder vorer la cavalcada. Increïble els vídeos!! Poc durà la festa, simplement anàrem per veure que tal i a casa; per la meua part jo estava rebentada encara... Però millor, així el diumenge anàrem a donar una volteta pel centre de la ciutat. Vam vorer l'Opera House, el Harbour Bridge i caminarem pel barri més antic de Sydney, Rocks. I had a nice day!!
Per ara cap anècdota així important, simplement, jejeje, segons Gema, l'altre dia estava parlant m'entre somiava i ho feia en Angles, xexexe si al final sabré i tot,..jejejeje
Fins prompte, i gaudiu de les fots!!!
Els dies passen i el que el dilluns ens pareixia nou ara es torna conegut. Ja fa una setmana que partirem des de Xàtiva i de vegades em sembla que porte molt més temps ací. Durant aquest dies, he tingut la gran sort de conèixer a molta gent de diferents parts de món i de compartir amb ells moments molt bons, i això que sols fa cinc dies que estic ací.Tal vegada l'emoció dels primers dies m'està cegant però gràcies a deu, sent el mateix que vaig sentir a Donosti. Tot el dia m'envaeix una sensació de joia i emoció per fer i conèixer moltíssimes coses, encara que en una setmana poc he fet, jejeje
Els meus dies són així:
A les 7 am m'alce per parlar amb la gent per Internet. Després, tot seguit la Gema i jo anem a desdejunar a casa Tehila (la homestay que ens dona a dinar en la seva casa). Ací ens reunim tots els estudiants que té, uns 15. Gràcies a que Tehila ho té muntat així, tenim la gran sort de conèixer a molta gent i de fer amics d'una forma més senzilla. Tot seguit, a l'acadèmia que està a uns 10 minutets caminant. De 10 a 12h classe, de 12 a 14h un break per dinar (cada dia en un lloc distint per provar tots els menjars diferents que hi ha per ací), un cafenet i de tornada a classe de 14 a 16h. Desprès, depèn o be a la platja, per estar una estona, o be a un Pub a xarrar amb els companys de classe de Gema en Anglès...xexee males converses no tenim..ejejej
El dilluns em diuen si em canvien al programa Gold, simplement canvia l'horari, entre abans i així tinc les vesprades lliures per fer el que jo hi vulga..jejej però clar, val més diners...
Be gent, vos adjunte unes quantes fotos més..gaudiu d'elles com jo ho estic fent...
Ja fa uns dies que estic a terres Australianes i la veritat que llevat del jetlag tot va molt be. A vorer, el viatge d'anada és pesat per les hores que són. Des de que eixirem de Xàtiva a les 6'30h del divendres fins el diumenge a les 6h (hora de Sydney, en València serien les 20h de la vesprada del dissabte) que arribarem, van ser un total de 36h. Durant les quals, vam fer primer que res un vol Alacant-Londres Gatwick, on ens reunirem amb Edu i marxarem amb bus (cada ticket ens costà 19 Euros) a Heathrow; des d'on agafarem un avió fins a Frankfurt. Allí, agafarem un altre vol que ens portà a Singapur i des d'ací, una altre avió fins a Sydney. Les hores de vol foren, el primer de 2h i 30min, el segon de 2h, el tercer de 13h i l'ultim de 7h... Imagineu com va ser...Però vos puc dir amb la boca ben plena que el temps emprat en fer aquest viatge està ben usat. Encara no he vist molt de la ciutat. Entre que el dilluns vam fer l'examen i que ahir va ser el primer dia...no em anat al centre. Això si, estem fent amistats de tot el mon..jejej El primer que vam fer només arribar va ser anar a la Platja de Bondi. Típica platja de surfers, on pots veure els últims modelets de tables, banyadors,... Està molt "cool", jajaja L'anglés el portem super be, millor del que nes pensavem, ens peguem males xarraes amb els altres companys...jejej Be, ja vos aniré contant més cosetes. Per ara, vos adjunte les primeres fotos que he fet, espere que vos agraden i ja xarrem... I si, ens portaren a casa amb limusina....jajaja com a reines que som...jajajja
El temps corre i no el podem parar. Encara recorde el dia en que Gema i jo decidirem anar a Sydney, encara que la primera opció sigué anar a Nova Zelanda. Quasi sense adonar-nos començaren els preparatius; buscar una agència que ens arreglés el tema de l'acadèmia i la residència, decidir les dates en que ens volíem anar, reservar el vols (tema apart) i una infinitat de tràmits que tenen el seu final el dia 27 de Febrer.
En dos dies estarem ja eixint de Xàtiva per arribar a Sydney el diumenge. Quins nervis i quina sensació de inestabilitat tinc tot el dia. Aquesta sensació m'acompanya des del mateix dia que vaig saber l'última nota dels exàmens. No es pot explicar en paraules, la teniu que sentir vosaltres mateixa.
És ben cert que aquesta sensació que t'atrapa abans d'anar-te'n la conec prou be. Això de tenir l'estómac cap per avall, sense ganes de menjar, amb el cap pensant tot el dia, el no estar ja però estar, ... Però no per això disminuïx. Ja he estat tot un curs estudiant fora, como molts sabeu a Donosti. Després un messet a NY i abans de tot açò, Irlanda durant un mes. Aquest viatge fou el detonant de tots els altres. En aquell moment era una jove de 17 anys molt il·lusionada per conèixer eixe món que s'obria davant seu.
Posant els ulls 8 anys enrere i fent una passejada per tot el que he viscut, puc assegurar que està molt contenta i que, encara continua il·lusionada i amb moltes ganes de donar un pas endavant i obrir noves portes. Açò és possible gràcies a tota la gent que he conegut i que heu fet possible que jo siga com sóc i que veja la vida com a sac d'experiències interessants. Simplement cal tenir les ganes de clavar la ma i prémer ben fort allò que t'ha tocat, i tirar endavant amb tot. Ja siga un viatge o com en juny tindré de fer, decidir que fer amb la meua vida.
Aquest viatge significa el pont entre dues etapes, una que finalitza i l'altra que està a punt de començar. Per tant, és la celebració de que ja sóc mestra i psicopedagoga, de que tinc un futur ple d'oportunitats i de que ho tinc que viure. Per aquest motiu aquest viatge serà la colenda i la inauguració de dues etapes.
Be xiquetes…ja aniré posant cosetes del que fem.
MOLTS BESETS A TOTES/S
