dijous, 26 de febrer del 2009

Reflexió

El temps corre i no el podem parar. Encara recorde el dia en que Gema i jo decidirem anar a Sydney, encara que la primera opció sigué anar a Nova Zelanda. Quasi sense adonar-nos començaren els preparatius; buscar una agència que ens arreglés el tema de l'acadèmia i la residència, decidir les dates en que ens volíem anar, reservar el vols (tema apart) i una infinitat de tràmits que tenen el seu final el dia 27 de Febrer.

En dos dies estarem ja eixint de Xàtiva per arribar a Sydney el diumenge. Quins nervis i quina sensació de inestabilitat tinc tot el dia. Aquesta sensació m'acompanya des del mateix dia que vaig saber l'última nota dels exàmens. No es pot explicar en paraules, la teniu que sentir vosaltres mateixa.

És ben cert que aquesta sensació que t'atrapa abans d'anar-te'n la conec prou be. Això de tenir l'estómac cap per avall, sense ganes de menjar, amb el cap pensant tot el dia, el no estar ja però estar, ... Però no per això disminuïx. Ja he estat tot un curs estudiant fora, como molts sabeu a Donosti. Després un messet a NY i abans de tot açò, Irlanda durant un mes. Aquest viatge fou el detonant de tots els altres. En aquell moment era una jove de 17 anys molt il·lusionada per conèixer eixe món que s'obria davant seu.

Posant els ulls 8 anys enrere i fent una passejada per tot el que he viscut, puc assegurar que està molt contenta i que, encara continua il·lusionada i amb moltes ganes de donar un pas endavant i obrir noves portes. Açò és possible gràcies a tota la gent que he conegut i que heu fet possible que jo siga com sóc i que veja la vida com a sac d'experiències interessants. Simplement cal tenir les ganes de clavar la ma i prémer ben fort allò que t'ha tocat, i tirar endavant amb tot. Ja siga un viatge o com en juny tindré de fer, decidir que fer amb la meua vida.

Aquest viatge significa el pont entre dues etapes, una que finalitza i l'altra que està a punt de començar. Per tant, és la celebració de que ja sóc mestra i psicopedagoga, de que tinc un futur ple d'oportunitats i de que ho tinc que viure. Per aquest motiu aquest viatge serà la colenda i la inauguració de dues etapes.

Be xiquetes…ja aniré posant cosetes del que fem.

MOLTS BESETS A TOTES/S

dissabte, 21 de febrer del 2009

Primera anotació

En pocs dies marxaré cap a terres llunyanes, més concretament a les antípodes valencianes.
La finalitat d'escriure aquest blog és simplement fer-vos partícips de les meues peripècies. El poder mantenir en certa forma un contacte amb la gent que estime i que estarà lluny. No podeu oblidar que hi han 10 hores més i per tant, la comunicació ja siga via telefònica, messenger, etc. Serà prou complicada pel tema de quadrar horaris. Per aquest motiu naix aquest blog. Desitge de tot cor que vos agrade i que gaudiu d'una bona estona.
Ara ja sols falten 6 dies... En breu començaré a escriure ja des de Sydney!!!!!